L’Autoestima en els nostres fills

L’autoestima és la capacitat que té una persona de valorar-se  i acceptar-se a un mateix. És a dir, és el sentiment de valoració positiva o negativa cap a tu mateix/a.

Per tant l’autoestima es basa en dos aspectes fonamentals: la sensació de sentir-se únic i valuós i el sentiment de sentir-se capaç.

L’autoestima es construeix al llarg de la vida a partir del que ens diuen les altres persones sobre nosaltres i del que ens diem a nosaltres mateixos. La formació de l’autoestima depèn de múltiples factors: factors biològics (temperament), factors socials (relacions familiars, amb amics, el grup) i factors emocionals.

Per tant cadascú ha de fer un procés al llarg de la seva vida (inclosos nosaltres com a pares) en el que primer ens hem de conèixer tal com som (amb les nostres virtuts  i les nostres limitacions), ens hem d’acceptar (sóc així i m’agrado), per valorar-nos (“també tinc coses bones”) i poder créixer dia a dia.

En aquest sentit cal que com a pares i mares ens plantegem quina responsabilitat tenim en la formació de l’autoestima dels nostres fills. Som conscients del que reben de nosaltres a diari? Estem generant sentiments d’autoestima positiva en els nostres infants o tot el contrari?

Això no vol dir elogiar-ho tot, cal que els nens sàpiguen quins són els límits i què és el que fan malament… però també cal que sàpiguen el que fan bé.

Cal evitar etiquetar als nens i nenes, és a dir, no és el mateix dir: ets dolent!…  que dir: això que has fet no està bé, potser ho podríem arreglar… o dir: ets “tonto” a dir:  “que no entens això? Vols que t’ho expliqui?”.

Hi ha certs indicadors en els nens de baixa autoestima, per exemples: ser massa crític amb un mateix, ser molt perfeccionista, tenir por a equivocar-se, ser molt sensible a la crítica, tenir necessitat d’agradar als altres, de cridar l’atenció…

També hi ha indicadors d’un nivell adequat d’autoestima, per exemple: tenir una actitud positiva davant dels reptes, control personal, confiança en els altres, capacitat de comprometre’s…

 Què podem fer els pares per proporcionar una autoestima sana?

  1. Viure relacions positives
  • AFERRAMENT ALS PARES COM A BASE SEGURA: és a dir el vincle afectiu que s’estableix amb els pares , sobretot amb la mare, ha de ser positiu i segur. L’infant ha de sentir que els progenitors són capaços de protegir-lo i fer-lo sentir segur i estimat.
  • Millorar la capacitat de comunicació : generar espais de comunicació on els nens puguin explicar el seu dia a dia, el que pensen, el que veuen… Estar interessats en escoltar-los i establir diàleg.
  • Revisar la comunicació que establim cap als nostres fills. Sempre és amb to de renyar, ordenar, amenaçar…??
  • Crear projectes comuns que ens vinculin com a membres de la mateixa família.
  • Ajudar-los a tolerar els errors: seus i dels altres. Els errors són fites a superar per aconseguir objectius, viure’ls de manera constructiva.
  • Divertir-se amb els nostres fills.

 2. Viure la competència

Que els nostres fills se sentin , a part d’estimats, capaços de fer quelcom…

  • Animar l’esforç i buscar aquelles fortaleses i habilitats on els nostres fills són bons.
  • Esmentar el que un nen o una nena sap fer.
  • Impulsar el pensament orientat a les solucions.
  • Viure els problemes com a desafiaments.

 3. Sentir que és una bona persona.

  • Referir-se a les bones accions dels nostres fills.
  • Anomenar els canvis positius, per petits que siguin, dels anomenats nens “dolents”.

 4. Alegria vital , ganes de viure.

La curiositat, l’alegria, el bon humor, entendre el que fan els nens a cada edat, gaudir amb els fills i no només patir.

  COSES A TENIR EN COMPTE:

  • Davant de terceres persones mai s’ha de criticar al nostre fill, millor sempre elogiar.
  • No fer por: la por és un sentiment que paralitza, que no deixa actuar ni pensar. No digueu mai: “Ja veuràs si ve el llop!” o “no facis això perquè vindran i se t’emportaran…”. Potser us anirà bé perquè deixi de fer el que voleu però a la llarga li estareu creant unes inseguretats que potser arrossegarà per sempre més.
  • No dir mai, “no t’estimo”. Els nens han de saber que per sobre de tot els seus pares els estimaran incondicionalment. En tot cas si fan alguna malifeta caldria dir: “això que has fet no m’ha agradat!”·

Part d’aquest article s’ha extret de la xerrada anomenada “Fomentar l’Autoestima en els nostres fills” de  M.Helena Tolosa Costa.

Anuncis

2 respostes a L’Autoestima en els nostres fills

  1. Sonia ha dit:

    Hola no us penseu que ens hem oblidat de vosaltres ,fa dies que vaig llegir apuest article i us volia dir que l’he trobat força interessant. Continueu en aquesta linía. Gràcies.

    • ebmlalegria ha dit:

      Hola!!!!! Què tal tot??? Nosaltres tampoc ens oblidem dels antics alumnes i ens agrada moltíssim que seguim vinculats!! Un petó a la Iris i al Nil i a vosaltres també!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s