L’Adquisició del llenguatge

El llenguatge és la capacitat de poder comunicar als altres els nostres pensaments o sentiments. L’infant comença a dir les primeres paraules de ben petit, a partir de l’any o l’any i mig, tot i que val a dir que ell s’ha estat comunicant amb nosaltres, sobretot amb la mare, des del moment del naixement (o inclús dintre de l’úter ja tenia certa connexió amb ella). La seva comunicació ha estat bàsicament gestual, amb mirades, etc… que els seus progenitors han sabut interpretar molt bé.

Cada nen és únic a l’hora d’adquirir el vocabulari, és a dir, cada nen fa el seu procés i en aquest sentit cal que respectem de cada infant el seu ritme, els seus progressos i interessos i que deixem de banda les comparacions amb d’altres nens o amb els germans que han fet processos diferents. Tots els nens acabaran parlant i només cal que els hi deixem assolir aquesta fita i els hi donem el temps necessari. És ben cert però, que com més parlem amb ells, més aviat seran capaços d’estructurar el seu pensament i de posar paraules a allò que volen expressar.

En aquest sentit hi ha estratègies per estimular la comunicació verbal del nen. Aquí us n’expliquem algunes:

. Cal que parleu al vostre nadó des del primer dia: Hi ha molts moments del dia en que podem aprofitar per fer-ho (en els canvis de bolquers, a l’hora de menjar, etc). El nadó així s’acostumarà al so de les paraules i hi pararà atenció.

. Cal que mirem als nadons mantenint un contacte visual:  per una banda perquè per comunicar-nos hem de veure que l’altre ens para atenció, i per una altra banda, els hem de mirar a la cara perquè ells es fixin en els moviments que fem a l’hora d’articular determinades paraules per tal de que ho puguin imitar.

. Contestar als sons que produeix quan és un nadó, ja que això l’estimula a seguir produint més missatges.

. A partir dels 10 o 12 mesos aproximadament, ja podem començar a llegir-los llibres d’imatges durant una petita estona. Explicant-li que és cada cosa (“això és un gos, això un gat…”) i si és possible que les imatges siguin reals (fotografies), que no siguin dibuixos perquè a ells els hi costarà més entendre el que els hi estem ensenyant.

. A partir de l’edat en que el nen ja comença a ser més a autònom (ja camina sol, etc) comença a tenir més capacitat de comprensió. És un bon moment per fer-li encàrrecs perquè vagi ampliant vocabulari i hagi de fer l’esforç d’entendre el que li estan dient. Encàrrecs com: “saps on és la nina? La vas a buscar a l’habitació?”.

. No li faciliteu les coses quan el nen s’acostumi a assenyalar i no s’esforci per dir-ho verbalment perquè llavors ja que no li caldrà parlar per aconseguir el que vol.

. Cal cuidar la qualitat del llenguatge que utilitzem i el to amb el que diem les coses.  Per començar no hem d’imitar el llenguatge del nen ni reduir les paraules adultes a paraules infantils com “guau, guau” per dir “gos” per exemple. Si fem això el nen es pensarà que aquest és el nom que tenen aquestes coses i les anomenarà així.

. La correcció de la parla del nen ha de ser positiva (no hem de ridiculitzar-lo quan diu alguna cosa incorrecta).

. És millor utilitzar poc els imperatius i les negacions pel desenvolupament del llenguatge. L’ús dels imperatius talla la conversa, és a dir, si a un nen li diem “calla” o “estigues quiet”… això no li dona peu a estructurar una resposta perquè no n’hi ha cap de possible. És millor dir “¿que et sembla si…?” o “vols …?”.

. Podem contestar a les seves preguntes amb respostes indirectes. Per exemple: si un nen pregunta “vindrà la iaia aquesta tarda?” podem respondre “no” o podem respondre “ha trucat i ha dit que avui anava al metge i que vindrà demà”. Això fa que el nen hagi de pensar i buscar ell la conclusió, amb el que estarà aprenent a deduir, raonar, fer associacions internes…

. Cal que els pares fomenteu el diàleg a casa, que els hi feu preguntes com: “com ha anat a l’escola?” “avui has menjat cigrons?” .

. I el més important: els nens necessiten interlocutors a qui dirigir els missatges, cal que hi sigueu presents, que estigueu estones parlant amb ells i posant paraules a allò que fan encara que ells no parlin (per exemple: ara farem una torre de fustes i després si vols la podem llençar…”),  que compartiu els àpats junts (per exemple el sopar) sense la televisió per propiciar el diàleg, etc.

(Part d’aquest article ha estat extret de la pàgina web: www.solohijos.com)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s